Skip to main content

“És una infraestructura innecessària que agreujarà la crisi energètica”

Aquest dimecres, 25 d’octubre, tindrà lloc una reunió d’alt nivell de presa de decisions (High Level Decision-Making Meeting) on ​​participaran alts càrrecs de la Comissió Europea i dels governs dels 27 països de la Unió Europea (UE). El seu propòsit és debatre sobre els projectes a incloure a la sisena llista de Projectes d’Interès Comú Europeu/Projectes d’Interès Mutu (Project of Common Interest/Projects of Mutual Interest – PCI/PMI). Desenes d’organitzacions ambientals i de la societat civil europees i d’Espanya, Portugal, Itàlia, França, Bulgària, Polònia o Malta, així com eurodiputats/ades i partits polítics s’han volgut unir per expressar la seva preocupació davant la probable inclusió en aquest llistat de l’H2Med , una infraestructura que aspira a ser el corredor d’hidrogen verd més gran entre la península ibèrica i el centre d’Europa, així com d’altres infraestructures per al transport d’hidrogen que consideren innecessàries i sobredimensionades.

En l’actual context de crisi energètica i climàtica hi ha una tendència a considerar l’hidrogen verd com una de les opcions més viables per avançar cap a la descarbonització de l’economia. “Això ha provocat l´inici d´una frenètica carrera per desenvolupar nombrosos projectes, alguns dels quals corren el risc de no ser necessaris en el futur per estar sobredimensionats i no respondre a les necessitats de la transició energètica, com és l´H2Med“, assenyalen els i les signants en una missiva que han remès als participants del High Level Decision-Making Meeting, demanant-los que s’oposin a aquest tipus de projectes.

L’H2Med inclou dues interconnexions transfrontereres que farien possible el transport d’hidrogen des de la península ibèrica fins a França. La primera connectaria via terra Espanya i Portugal (projecte H2Med-CelZa), mentre que la segona seria una interconnexió submarina entre Espanya i França (projecte H2Med-BarMar). Els nivells de producció actual d’hidrogen verd i la incertesa sobre la producció i la demanda futura no justifiquen la construcció d’aquest projecte. “L’hidrogen verd encara es troba en una fase molt prematura de desenvolupament. És una tecnologia immadura en termes de producció a gran escala, així com de transport i emmagatzematge. Perquè contribueixi de manera real i significativa als objectius climàtics de la UE, calen grans avenços en termes de tecnologia i eficiència”, expliquen les signants.

Si l’H2Med i els altres projectes per al transport d’hidrogen són considerats PCI podrien tenir la categoria de projecte prioritari i estratègic, aspirant a determinats beneficis per poder agilitzar la seva posada en marxa, com a finançament per part de la UE, millors condicions regulatòries o processos de concessió d’autoritzacions més accelerades, la qual cosa suavitzarà les exigències ambientals amb què han de complir aquests projectes.

Les dificultats associades al transport d’hidrogen a llarga distància des d’una perspectiva econòmica, tècnica i d’eficiència energètica fan que l’objectiu sigui prioritzar la producció i el consum d’hidrogen verd local. Així, les signants indiquen que l’ús de l’hidrogen verd ha de prioritzar aquells sectors industrials difícils de descarbonitzar (sector siderúrgic) i en sectors impossibles d’electrificar com el transport marítim o l’aviació, no sense reduir-ne abans la demanda. “A això cal sumar que, en cas de blending –barreja de gas fòssil amb hidrogen-, l’hidrogen verd podria utilitzar-se com a excusa per continuar depenent del gas fòssil, la qual cosa és inacceptable per les seves greus repercussions sobre les persones i el clima” , argumenta la carta.

A més, la implantació massiva de parcs renovables necessaris per a una producció d’hidrogen verd a gran escala pot tenir impactes adversos al medi ambient i la biodiversitat, enfrontant-se així a una escassa acceptació social a conseqüència de la manca de diàleg previ amb les comunitats afectades. També pot comportar impactes molt negatius sobre el clima a causa del major risc de fugides a l’atmosfera.

A mode de resum, les entitats signants demanen excloure l’H2Med de la sisena llista de PCI tenint en compte els factors següents:

  1. Els promotors no han realitzat un estudi previ detallat sobre les perspectives de producció i demanda futura de l’hidrogen verd.
  2. En el cas de l’H2Med-BarMar no hi ha informació sobre la seva viabilitat tècnica i econòmica. El projecte pertany a una categoria per a la qual no hi ha guies sobre el seu disseny, de manera que es garanteixi l’eficiència i la seguretat de la infraestructura.
  3. La construcció de l’H2Med implicaria la construcció d’una xarxa de noves infraestructures per al transport de l’hidrogen a mitja i llarga distància que, fins ara, no ha demostrat ser necessària.
  4. Els projectes de transport d’hidrogen com l’H2Med implicarien l’adaptació de gasoductes existents. Tot i això, les tecnologies per adaptar els gasoductes fòssils al transport d’hidrogen no estan desenvolupades actualment a gran escala, ni són tan fàcils d’aplicar com suggereix la indústria. De fet, les propietats fisicoquímiques de l’hidrogen impliquen un risc més gran de fuites, amb les consegüents repercussions greus sobre el clima (l’hidrogen és un gas d’efecte hivernacle indirecte).
  5. Si l’H2Med s’inclou a la llista de PCI, es podria sotmetre a controls ambientals menys estrictes i quedar exempt d’avaluacions exhaustives d’impacte ambiental. Això últim cobra especial rellevància si tenim en compte que H2Med-BarMar travessarà el Golf de León, un dels ecosistemes amb més índex de biodiversitat de la Mediterrània.
  6. El finançament públic que rebria aquest projecte anirà en detriment d’altres mesures la eficàcia de les quals ja ha estat demostrada, com l’aposta per projectes renovables amb participació ciutadana, l’autoconsum, les comunitats energètiques i/o les millores en l’eficiència energètica de les llars.

Descarrega la carta