La dependència d’Europa dels combustibles fòssils està afectant la ciutadania per partida doble aquest estiu. Les onades de calor, els incendis forestals i les sequeres estan devastant vides i comunitats. Al mateix temps, l’augment constant de les factures energètiques està pressionant les famílies i les empreses.
Mentre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, prepara el seu discurs sobre l’Estat de la Unió Europea al setembre, eco-union se suma a 197 organitzacions i empreses més per demanar-li que faci d’aquesta l’última crisi dels combustibles fòssils d’Europa.
Perquè la dependència dels combustibles fòssils no és només una amenaça climàtica. També deixa Europa exposada a importacions volàtils, preus inestables i xocs econòmics. Una Europa resilient necessita un camí diferent: energia neta, assequible i produïda a Europa.
Europa està pagant dues vegades aquest estiu per la seva dependència dels combustibles fòssils.
La primera factura arriba amb els pagaments mensuals d’energia. Les renovades tensions geopolítiques han tornat a incrementar el cost del petroli i el gas importats, afegint desenes de milers de milions d’euros a la factura energètica d’Europa. Les llars i les empreses tornen a pagar per una dependència energètica que deixa el continent extremadament vulnerable davant d’esdeveniments que tenen lloc molt més enllà de les seves fronteres.
La segona factura està arribant d’una manera molt més devastadora. Una calor rècord s’ha estès pel sud i el centre d’Europa. Espanya, especialment exposada a l’augment de les temperatures, les sequeres i els incendis forestals, ha tornat a experimentar les conseqüències d’unes condicions climàtiques cada vegada més extremes. Els incendis forestals han destruït grans extensions de terreny, habitatges i negocis. Els rius s’han assecat, les collites s’han vist afectades, els sistemes sanitaris estan sotmesos a una pressió creixent i el nombre de víctimes continua augmentant. Una vegada més, els europeus estan pagant amb la seva salut, els seus mitjans de vida i les finances públiques. Es tracta d’enormes danys col·laterals derivats d’un sistema energètic que avui pot iniciar la seva transició si existeix un pla clar entre sectors i un ampli suport polític.
Sovint, aquestes dues factures es tracten com a qüestions separades. No ho són.
Totes dues tenen l’origen en la mateixa debilitat estructural: la dependència continuada d’Europa dels combustibles fòssils.
Durant anys, els responsables polítics europeus han presentat l’acció climàtica, la seguretat energètica i la competitivitat com a agendes separades. La realitat és justament la contrària. La via més ràpida cap a una energia més barata i fiable, una major resiliència industrial i una autonomia geopolítica més forta és la mateixa que permet reduir les emissions: posar fi a la dependència europea dels combustibles fòssils.
La Unió Europea ja ha demostrat que pot pensar estratègicament quan s’enfronta a reptes existencials. L’informe Draghi sobre competitivitat ha redefinit el debat sobre el futur econòmic d’Europa. El treball de Letta sobre el mercat únic ha fet el mateix pel que fa a la integració econòmica del mercat únic.
Europa necessita ara un full de ruta igualment ambiciós centrat en una altra vulnerabilitat estratègica: la dependència dels combustibles fòssils.
Eco-union, com a part de la coalició, defensa un full de ruta europeu conjunt per posar fi a la dependència dels combustibles fòssils, i el discurs sobre l’Estat de la Unió Europea de la presidenta Ursula von der Leyen al setembre representa una gran oportunitat per posar-lo en marxa.
Una avaluació independent i basada en la ciència que respongui a una pregunta senzilla: què cal per fer que aquesta sigui l’última crisi dels combustibles fòssils d’Europa?
El primer pas és quantificar el cost real de la dependència dels combustibles fòssils, no només a través de la factura de les importacions, sinó també de l’exposició a les fluctuacions de preus, els impactes sobre la salut, els danys ambientals i les pèrdues relacionades amb el canvi climàtic. Europa sap sorprenentment poc sobre la càrrega econòmica total que s’imposa a si mateixa en continuar lligada als combustibles fòssils.
El següent pas és identificar la via més ràpida i competitiva per abandonar aquesta dependència. L’electricitat renovable, l’eficiència energètica, l’electrificació, unes xarxes més sòlides, l’emmagatzematge i l’economia circular són solucions que ja disposen de prou evidències per demostrar que funcionen. El repte consisteix a desplegar-les a l’escala i la velocitat necessàries, amb un suport específic, garantint alhora les cadenes de subministrament de les quals depèn la indústria europea. Per a Espanya, amb el seu gran potencial en energies renovables, accelerar aquesta transició representa també una important oportunitat per reforçar la seguretat energètica i la competitivitat.
A més, cada euro de diners públics s’hauria de sotmetre a una pregunta senzilla: redueix la dependència europea dels combustibles fòssils o la prolonga? Massa finançament públic, massa subvencions i massa decisions d’inversió continuen reforçant el sistema energètic d’ahir en lloc del de demà. Des de la invasió russa d’Ucraïna, Europa ha gastat aproximadament 450.000 milions d’euros cada any en importacions de combustibles fòssils, i es preveu que aquesta quantitat augmenti dràsticament el 2026.
La transició ha d’incorporar la ciutadania europea de manera justa. Les regions, els treballadors i les llars que sostenen l’economia europea no poden limitar-se a assumir els costos del canvi. Al contrari, han d’ocupar un lloc central en el disseny de les solucions i les vies per dur-les a terme.
Quan parlem de rendibilitat i eficiència, la natura ha de formar part de l’estratègia. Els boscos, aiguamolls, sòls i espais verds urbans d’Europa no són simplement actius ambientals. Són infraestructures essencials que ajuden a refrescar les ciutats, reduir les inundacions, emmagatzemar carboni i reforçar la resiliència davant del canvi climàtic, sovint amb costos molt inferiors als de les alternatives d’enginyeria. Això és especialment rellevant per a Espanya, on la sequera, els incendis forestals, la calor extrema i l’escassetat d’aigua ja exerceixen una pressió creixent sobre els ecosistemes, les comunitats i les activitats econòmiques.
Cap d’aquestes prioritats és nova. El que ha faltat fins ara és un marc estratègic únic que les connecti.
El debat europeu s’ha fragmentat, creant divisions entre la política industrial, la seguretat, el clima, l’agricultura i les regles fiscals. Tanmateix, cada nova crisi energètica demostra que totes són facetes d’un mateix repte: la dependència de l’energia fòssil importada fa que Europa sigui més feble, més pobra, menys competitiva i menys resilient.
Espanya hauria d’exigir que la UE converteixi la fi de la dependència dels combustibles fòssils en una prioritat estratègica europea. El discurs sobre l’Estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al setembre hauria de fer alguna cosa més que respondre a les últimes crisis. Hauria de posar en marxa un full de ruta que garanteixi que no n’hi hagi una de pròxima.
Europa no pot evitar totes les crisis geopolítiques ni totes les onades de calor. Però sí que pot decidir si els combustibles fòssils continuaran fent que totes dues siguin molt més costoses del que caldria. Aquest discurs sobre l’Estat de la Unió representa una oportunitat per oferir una visió clara d’un futur sistema energètic europeu que sigui assequible, renovable, segur i produït a Europa.
La pregunta és si von der Leyen i la seva Comissió realment volen fer d’aquesta l’última crisi dels combustibles fòssils d’Europa.